diumenge, 21 de febrer del 2010

Els dialectes

1. Context

La nostra unitat didàctica es durà a terme al CEIP Ferrer i Guàrdia de Barcelona i va dirigida als alumnes de 6è de Primària. Aquest grup està format per 24 alumnes la majoria dels quals són catalanoparlants. Volem destacar que el CEIP Ferrer i Guàrdia és una escola on es té molt en compte la diversitat de l’alumnat.


2. Objectius

Els objectius que considerem que han d’assolir els alumnes en relació al tema dels dialectes són:

· Conèixer les diferents varietats dialectals que conformen la llengua catalana.

· Comprendre les varietats dialectals com a fenòmens de parla igualment vàlids.


3. Justificació

En aquesta seqüència didàctica treballarem les varietats dialectals de manera introductòria, sense aprofundir en els aspectes més específics de cadascuna d’aquestes ja que es treballaran posteriorment a l’Educació Secundària Obligatòria i al Batxillerat.

El propòsit de treballar aquest tema amb alumnes de sisè de Primària és perquè han de saber que hi ha diferents varietats del català, cadascuna de les quals són igualment vàlides i que conformen la riquesa del territori catalanoparlant. Tot i així, els alumnes no han de variar el seu dialecte segons la zona on estiguin encara que han de saber que existeixen, i per això volem que coneguin alguns dels trets més característics d’aquests dialectes.


4. Temporalització

La seqüència didàctica es durà a terme en cinc sessions i tindrà una durada de quatre hores i mitja. Tot i així, es pot aprofundir més o menys tenint en compte l’interès dels alumnes.


5. Activitats

La seqüència didàctica que ens disposem a explicar consta de diverses activitats entre les quals trobem:

- Activitats inicials

- Activitats de desenvolupament

- Activitats de síntesi


5.1. Activitat inicial

Activitat 1

A continuació us mostrarem la primera activitat inicial anomenada “Escoltem cançons”, la qual té una durada aproximada d’una hora.

És una activitat introductòria al tema que els alumnes realitzaran en un primer moment sense saber quin tema és el que es voldrà tractar i sense haver treballat el tema de dialectologia anteriorment. Alhora és una activitat motivadora i dinàmica que els permet entrar en el tema amb casos que poden trobar en el seu entorn més proper com poden ser les cançons.

Per desenvolupar l’activitat, el mestre els dirà que escoltin les diferències que trobin entre tres cançons que passarà (una del dialecte balear, l’altra del central i la darrera del valencià).

Un cop hagin escoltat les cançons i s’hagin adonat d’algunes diferències, el mestre els les tornarà a deixar escoltar però aquest cop amb el suport visual de la lletra de cadascuna.

Finalment s’obrirà un petit debat perquè els nens puguin intervenir dient quines són les diferències que han vist i serà en aquest moment on s’introduirà el tema dels dialectes.

Per acabar amb la sessió, una petita part d’aquesta es destinarà a investigar els coneixements previs dels infants un cop presentat el tema, per posteriorment poder començar a treballar-lo amb les activitats de desenvolupament.


Aquí hem fet un recull de les cançons que es podrien passar als infants:


- Alegria d’Antònia Font (dialecte balear) Cal tenir present però, que utilitzen formes no estàndards en les seves lletres.

http://www.youtube.com/watch?v=5SwbBPQVOrE


Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.

Es penya-segat
i una pluja suau de pols estelar.

Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent,
ses fireres no vendran cacauets.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ... alegria.

Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ...

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria ...



- La meva terra és el mar de Lax’n’busto (dialecte central)

http://www.youtube.com/watch?v=raJgjL-2qnE


Sóc navegant solitari, sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari, el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores.

Tu, vell timó que m’ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d’aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.
i vaig perdre el seny...

Dóna’m força per cridar,
que no sóc d’aquí, tampoc sóc d’allà,
la meva terra és el mar.
Dóna’m força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.

Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses
que ens separen i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions,
ni en obligacions.

Dóna’m força per cridar,
que no sóc d’aquí, tampoc sóc d’allà,
sóc part de l’oceà.
Dóna’m força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú.

La meva terra és el mar fet d’aigua i sal.
Sota l’aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions
el silenci que m’envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!

Dóna’m força per cridar, que si l’aigua és amor,
jo de pedra no sóc, mulla’m un altre cop.

Dóna’m força torna’m boig, que si l’aigua és amor
jo de pedra no sóc, mulla’m un altre cop
dins el cor...


- La fera ferotge d’Ovidi Montllor (dialecte valencià)

http://www.youtube.com/watch?v=osvATBFJhns


Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrents,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.

L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.

El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?

-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.



5.2. Activitats de desenvolupament

Activitat 1

En aquesta activitat, titulada “Què ens ha dut el carter?” amb una durada d’una hora i mitja, el mestre mostrarà unes cartes d’alumnes de diferents procedències del domin i de la llengua catalana. A cada carta l’alumne explicarà com és la ciutat on viu, la seva família, entre d’altres coses.

Per dur a terme la sessió el mestre dividirà els alumnes en petits grups. Cadascun d’aquests

analitzarà una de les diverses cartes i marcarà les diferències i possibles paraules de lèxic que no entenguin.

Un cop cada grup hagi treballat amb la carta corresponent exposaran a la resta de companys les diferències que han trobat i entre tots esbrinaran de quin dialecte es tracta.

Aquesta activitat és una manera de conèixer la ciutat en la qual viuen altres alumnes i a la vegada veure com és la seva varietat dialectal. Per tant, aquesta activitat ajuda a situar la variant dialectal en un espai geogràfic.


Activitat 2

La següent activitat, “Relacionem mots”, la qual tindrà una durada de mitja hora, consistirà en relacionar les paraules d’una varietat dialectal amb l’altra. A continuació mostrarem un exemple d’activitat que podrien fer els alumnes:

Relaciona els mots de les dues columnes tenint en compte que volen dir el mateix en diferents territoris.

Central i nord-occidental

1 Foscos, tristos

2 Cordill

3 Faldilla

4 Mitges

5 Escombraries

6 Gerro

7 Carrejar

Valencià i balear

A Calces

B Fems

C Foscs, trists

D Cordell

E Faldeta

F Mesclar

G Pitxer

Central i baleàric

1 Mirall

2 Treure

3 Néixer

4 Vermell

5 Meva, teva, seva

6 Joves, ases

Valencià i nord-occidental

A Jóvens, àsens

B Traure

C Espill

D Nàixer

E Meua, teua, seua

F Roig

Nord-occidental i central

1 Gos

2 Gat, gata

3 Got

4 Diners

5 Alguna cosa

6 Algú

7 El, la, els, les

8 Barret

Balear

A Moix, moixa

B Es, sa, es, ses

C Tassó

D Ca

E Qualque cosa

F Capell

G Doblers

H Qualcú

Central

1 Mandra

2 Escombra

3 Abans-d’ahir

4 Rodó

Balear, nord-occidental i valencià

A Redó

B Despús-ahir

C Peresa

D Granera


5.3. Activitats de síntesi

Activitat 1

En darrer lloc, trobem dues activitats de síntesi, la primera de les quals es titula “Enviem una carta” i tindrà una durada d’una hora. Els alumnes hauran de respondre les cartes que van rebre anteriorment. Hauran de treballar amb els mateixos grups que van formar per llegir i analitzar la carta. Els alumnes redactaran la carta amb el tema amb què el seu destinatari va escriure la carta (per exemple la família, les vacances, l’escola, els amics, etc.).

Si un grup en concret analitza una carta d’un nen de València hauran de respondre aquesta mateixa carta, si un altre grup ho fa amb un de Lleida haurà de respondre la carta per a aquest nen de Lleida, i així amb tots els grups. Aquesta activitat està pensada perquè els destinataris d’aquetes cartes puguin veure com parlen i s’expressen els nostres alumnes de Barcelona.


Activitat 2

La segona activitat anomenada “I si...” tindrà una durada d’una mitja hora aproximadament. Consistirà en presentar un cas hipotètic al grup classe, per exemple: un company seu, en Pau, se’n va a viure a València. En Pau hauria de parlar el dialecte valencià? O podria continuar parlant el seu dialecte? La intenció d’aquest tipus d’exercici és transmetre la idea que no cal parlar un altre dialecte si estem en el territori de parla catalana ja que amb un dialecte o amb un altre tothom es pot entendre i comunicar, però tot i així s’ha de fer entendre que s’han de respectar tots els dialectes ja que són igualment vàlids per poder-nos comunicar.


Aquesta activitat està pensada perquè els nens puguin donar la seva opinió i ser crítics respecte aquest tema, però si és un grup classe que no està acostumat a realitzar debats i donar la seva opinió el mestre podrà intervenir amb preguntes per tal d’orientar la sessió.


6. Avaluació

L’avaluació serà continuada i es durà a terme a través de les activitats que realitzaran els infants i la participació activa d’ells.


Per avaluar als alumnes tindrem en compte que puguin ser capaços de:

- Reconèixer que hi ha diferències entre els dialectes.

- Prendre consciència que totes les varietats dialectals són correctes.


7. Conclusions

Hem trobat dificultats a l’hora de realitzar i adaptar el tema ja que està poc treballat a Primària però ens ha servit per introduir el tema que més endavant treballaran.


Creiem que és important treballar-ho ja que en el seu dia a dia es trobaran amb aquesta realitat de riquesa lingüística.