ESTUDI DE CASOS (5)

5. Diem que l’enriquiment de la llengua dels alumnes és un afer transversal, és a dir, que és un objectiu que ateny tots els mestres i totes les àrees del coneixement. Plantegeu un parell d’accions que els mestres d’una escola, de manera col·lectiva, poguessin dur a terme per afavorir aquest objectiu.

Els mestres d’una escola poden dur a terme la preparació d’activitats de treball per projectes en les diverses àrees. Poden preparar activitats de debat en el qual els alumnes hagin d’expressar-se oralment.

Exemple: Objecte de debat a l’àrea de Medi Social: Què preferiu: viure a la ciutat o al camp?

Els alumnes per grups exposaran la seva preferència i hauran de donar arguments i contraarguments per a defensar la seva elecció. Els alumnes també haurien de preparar-se un guió de l’argumentació o discurs que facin.

Aquest tipus d’activitat oral es pot dur a terme a totes les àrees, bé en forma de debat, de discussió de problemes (per exemple a l’àrea de Matemàtiques) o a partir d'exposicions de treballs, etc. De la mateixa manera, es pot modificar la dificultat de la pregunta segons el nivell dels alumnes.

Considerem que a nosaltres ens ha mancat el treball de l’expressió oral i s’ha de treballar aquest aspecte, ja que el discurs oral cada vegada té més presència en la societat en què vivim. En general, la competència comunicativa té un paper clau en l’aprenentatge de la llengua. Així doncs, creiem que el treball de les habilitats d’escoltar, llegir, parlar i escriure és necessari.

D’altra banda, també podrien treballar amb diversos recursos i fonts tant escrites com orals: vídeos, cançons, mitjans de comunicació (notícies de la ràdio, la televisió o Internet), enciclopèdies, llibres, etc.

D’aquesta manera, des de qualsevol àrea es pot treballar amb texts, diàlegs, etc. i fomentar la correcció i adequació lingüística amb el treball de la llengua escrita i l’oral per igual. Així com donar importància a l’amplitud de recursos dels quals disposem per a obtenir informació.

ESTUDI DE CASOS (4)

4. Valoreu la pertinència de les següents paraules o expressions dins del context escolar, en boca d’un mestre:

Considerem que moltes de les expressions poden ser sinònimes entre si (en la majoria de casos) però les fem servir segons la situació en què ens trobem. Per tant, tindrem diverses varietats funcionals o registres. Ens plantejarem si és adient que un mestre les faci servir i si aquest ús que se’n fa té cap restricció.

• anar de ventre – anar al lavabo – defecar – fer caca – fer popó – cagar

En aquest cas, totes les expressions volen dir el mateix.

- “defecar” seria una expressió més formal;

- “anar al lavabo” i “anar de ventre” serien expressions més estàndards o col·loquials;

- “fer caca” i “fer popó” són expressions que les faríem servir en una situació més informal;

- “cagar” no ho consideraríem adequat.

“Fer caca” i “fer popó” ho podríem fer servir amb nens de Cicle Infantil i Inicial; mentre que “anar de vendre” ho podríem dir al Cicle Superior. No obstant, el terme “cagar” no el faríem servir en el context d’aula, ja que és un vulgarisme.

Hi ha qui considera que dins del registre col·loquial hi ha vulgarismes, i aquesta persona podria considerar que “cagar” és adequat.

• menjar – alimentar – péixer – endrapar – cruspir – ficar-se fins al cul (d’algun menjar) – atipar se com un lladre – alletar

En aquest cas, trobem petites diferències de significat, però són més notables les de registre o varietat funcional:

“menjar” ens referiríem a ingerir algun aliment,

“alimentar” vol dir donar aliment a algú (sustentar);

“péixer” seria donar de menjar algú (a un nen amb una cullera),

“alletar” alimentar algú amb llet.

Aquestes expressions serien formals.

D’altra banda:

“endrapar” - “cruspir”- “atipar-se com un lladre” (devorar tot el menjar) són expressions col·loquials.

En el context d’aula, no faríem servir el vulgarisme d’ “atipar-se fins al cul” (d’algun menjar).

• un bup-bup, un mèu-mèu – un gos, un gat – un gosset, un gatet – un ca, un moix – un perret, un minino

En aquest cas:

“bup-bup” i “mèu-mèu” no serien expressions correctes per a referir-nos als dos animals (gos i gat), ja que són dues onomatopeies o sons. Tendim a dir infantilismes.

D’altra banda, també utilitzem diminutius per a referir-nos a qualsevol objecte, animal, persona... de forma genèrica: “gosset” i “gatet”.

Un altre cas d’incorrecció és l’ús de castellanismes: “perret – minimo”, que no ho considerem apropiat en l’àmbit escolar. En canvi, els mots “ca” (gos) i “moix” (gat) es fan servir en la varietat balear encara que els hem de conèixer.

Per tant, l’ús d’aquests mots i expressions depenen de la situació en què ens trobem. Creiem que a l’aula hauríem de fer servir un llenguatge formal (“anar al lavabo”, “menjar”, “gat i gos” o “ca i moix”) però sense deixar de banda que les altres paraules o expressions també són correctes en altres situacions o contextos. Potser, algunes paraules no són acceptades per la normativa, però les podem fer servir oralment. No suposa cap inconvenient conèixer diferents mots si els sabem utilitzar adequadament.

“L’ensenyament de la llengua ha d’ajudar a configurar en els aprenents un repertori lingüístic ric, variat i creatiu que els ha de servir per augmentar i diversificar les seves possibilitats d’interacció social.” (2)

(2) Cassany. D, Luna. M, Sanz, G. Ensenyar llengua. Editorial Graó, 106. 1999 (p. 448)

ESTUDI DE CASOS (3)

3. Treballeu en una escola de la conurbació barcelonina on aproximadament el noranta per cent dels alumnes són d’origen familiar castellanoparlant. Davant d’aquesta situació, quins aspectes creieu que us heu de plantejar, com a mestres, en relació amb la llengua?

En una situació en què la llengua castellana és dominant, caldria aconseguir com a mínim que a l’escola els nens puguin disposar d’un context en el qual puguin aprendre i practicar el català. Hem d’aprofitar ara que són petits per ensenyar-los ambdues llengües ja que en aquestes edats l’adquisició és molt més ràpida i no costa tant.

Per això s’haurien de plantejar de dur a terme certes mesures com la de la immersió lingüística, seguint tres requisits fonamentals:

• Cal mantenir l’estatus de la llengua materna alhora que es desenvolupa l’actitud i motivació cap a la llengua de l’escola.
• Es parteix del fet que una nova llengua s’aprèn usant-la, tot i que no estigui assolida completament per l’alumne.
• L’aprenent rebrà les influències dels adults de l’escola (mestres) que tenen un domini bo de la llengua i que els ajudaran a superar les seves mancances.

Com que el nombre de nens no catalanoparlants del centre és més elevat que el 70%, s’hauran de tenir en compte aquests altres aspectes:

• Tenir una durada de 4 cursos escolars.
• Aplicar-se als cursos inicials (alumnes entre 3 i 7 anys).
• Constància expressa de la voluntat dels pares que els seus fills efectuïn una immersió lingüística.