ESTUDI DE CASOS (4)

4. Valoreu la pertinència de les següents paraules o expressions dins del context escolar, en boca d’un mestre:

Considerem que moltes de les expressions poden ser sinònimes entre si (en la majoria de casos) però les fem servir segons la situació en què ens trobem. Per tant, tindrem diverses varietats funcionals o registres. Ens plantejarem si és adient que un mestre les faci servir i si aquest ús que se’n fa té cap restricció.

• anar de ventre – anar al lavabo – defecar – fer caca – fer popó – cagar

En aquest cas, totes les expressions volen dir el mateix.

- “defecar” seria una expressió més formal;

- “anar al lavabo” i “anar de ventre” serien expressions més estàndards o col·loquials;

- “fer caca” i “fer popó” són expressions que les faríem servir en una situació més informal;

- “cagar” no ho consideraríem adequat.

“Fer caca” i “fer popó” ho podríem fer servir amb nens de Cicle Infantil i Inicial; mentre que “anar de vendre” ho podríem dir al Cicle Superior. No obstant, el terme “cagar” no el faríem servir en el context d’aula, ja que és un vulgarisme.

Hi ha qui considera que dins del registre col·loquial hi ha vulgarismes, i aquesta persona podria considerar que “cagar” és adequat.

• menjar – alimentar – péixer – endrapar – cruspir – ficar-se fins al cul (d’algun menjar) – atipar se com un lladre – alletar

En aquest cas, trobem petites diferències de significat, però són més notables les de registre o varietat funcional:

“menjar” ens referiríem a ingerir algun aliment,

“alimentar” vol dir donar aliment a algú (sustentar);

“péixer” seria donar de menjar algú (a un nen amb una cullera),

“alletar” alimentar algú amb llet.

Aquestes expressions serien formals.

D’altra banda:

“endrapar” - “cruspir”- “atipar-se com un lladre” (devorar tot el menjar) són expressions col·loquials.

En el context d’aula, no faríem servir el vulgarisme d’ “atipar-se fins al cul” (d’algun menjar).

• un bup-bup, un mèu-mèu – un gos, un gat – un gosset, un gatet – un ca, un moix – un perret, un minino

En aquest cas:

“bup-bup” i “mèu-mèu” no serien expressions correctes per a referir-nos als dos animals (gos i gat), ja que són dues onomatopeies o sons. Tendim a dir infantilismes.

D’altra banda, també utilitzem diminutius per a referir-nos a qualsevol objecte, animal, persona... de forma genèrica: “gosset” i “gatet”.

Un altre cas d’incorrecció és l’ús de castellanismes: “perret – minimo”, que no ho considerem apropiat en l’àmbit escolar. En canvi, els mots “ca” (gos) i “moix” (gat) es fan servir en la varietat balear encara que els hem de conèixer.

Per tant, l’ús d’aquests mots i expressions depenen de la situació en què ens trobem. Creiem que a l’aula hauríem de fer servir un llenguatge formal (“anar al lavabo”, “menjar”, “gat i gos” o “ca i moix”) però sense deixar de banda que les altres paraules o expressions també són correctes en altres situacions o contextos. Potser, algunes paraules no són acceptades per la normativa, però les podem fer servir oralment. No suposa cap inconvenient conèixer diferents mots si els sabem utilitzar adequadament.

“L’ensenyament de la llengua ha d’ajudar a configurar en els aprenents un repertori lingüístic ric, variat i creatiu que els ha de servir per augmentar i diversificar les seves possibilitats d’interacció social.” (2)

(2) Cassany. D, Luna. M, Sanz, G. Ensenyar llengua. Editorial Graó, 106. 1999 (p. 448)