EL MODEL LINGÜÍSTIC DELS MESTRES: REFLEXIÓ

1. Com a mestres, quines opcions lingüístiques prendríeu respecte de les varietats geogràfiques?

La llengua catalana té diferents dialectes i depenent de la zona on visquem estarem influenciats per una varietat geogràfica o una altra. Dins el català hi ha dues grans varietats: l’oriental i l’occidental, cadascun amb uns trets fonètics i morfològics generalitzats.

Com a mestres hem de donar a conèixer aquests dialectes als nostres alumnes i fer-los entendre que s’han de respectar encara que aquella variant no sigui la pròpia.

Si un dia anem a parar a una escola que no parla la mateixa variant que la nostra, no haurem de canviar-la per aquella que parlen en aquell territori. Però com a mestres, hem d’ensenyar la norma estàndard general donant preferència a les formes pròpies de la regió on ens trobem i fer conèixer les altres possibilitats d’aquestes mateixes formes en els altres estàndards regionals, tot respectant-les, perquè cada variant té diferents trets fonètics i morfològics.

L’escola no ha de fer que un nen de Mallorca pugui parlar com un de València, és a dir, no ha de canviar el parlar del nen. La tasca de l’escola és fer veure al nen que existeix més d’un dialecte diferent al propi, amb diferents trets al seu, però que ell en parla un de concret. Llavors, si aquest nen anés a València veuria que aquell dialecte no és el mateix que el seu, però que no té cap necessitat de canviar el dialecte propi a l’hora de parlar.

També, en el cas que ens trobem en una classe on no hi ha una varietat homogènia, es pot aprofitar per veure les diferents variants que hi ha del català en el territori i algunes de les diferències que podem trobar entre unes variants i les altres, tant fonètica com morfològicament. Aprofitant aquestes varietats lingüístiques, les actituds que s’han de transmetre són:

• El respecte cap a la resta de variants que no són les pròpies de la regió.
• No condicionar als nens ja que són molt vulnerables, per això és responsabilitat dels mestres i dels pares donar valors positius, perquè som models.