1. Sabeu que el curs vinent treballareu en una escola situada en una localitat on es parla un dialecte del català diferent del vostre. Donat aquest cas, responeu les preguntes següents i argumenteu-ne la resposta:
Aviat serem mestres i tindrem un paper molt important en la transmissió de la llengua i en especial del català. Hem de tenir molt en compte quin model de llengua hem d’ensenyar als alumnes i quina actuació és la més apropiada per treballar la llengua a l’escola.
Els mestres som models de llengua a les aules i per aquest motiu és important transmetre el model estàndard general donant preferència a les formes pròpies de la regió en la qual ens trobem. En el cas que ens trobem en una escola situada en una localitat on es parla un dialecte diferent al nostre, com a mestres, és important:
- Conèixer les característiques pròpies de cada dialecte.
- Buscar informació sobre el vocabulari propi d’aquell dialecte.
- Conèixer la fonètica pròpia de cada varietat.
En arribar a una escola on els nens ens preguntin “per què parlem diferent” o “per què no parlem com ells”, els hem d’explicar que no parlem diferent sinó que segons la regió en la qual es visqui hi ha aspectes de la llengua que poden variar, ja sigui en algunes paraules o en la pronunciació. Un exemple d’això a l’aula pot ser:
Poqueta nit (vespre), escurar (rentar) i xic/xica (noia/noia) són expressions valencianes. I així, podem trobar molts més exemples en l’àmbit vocàlic, morfosintàctic i lèxic.
- Entendre tant els dialectes de manera oral com escrita.
- Adquirir més riquesa lingüística.
Així doncs, per conèixer les diferents varietats lingüístiques hi ha diferents aspectes a tenir en compte:
- La sinonímia dialectal: paraules de diferents dialectes que volen dir el mateix. Exemple: “espill” en nord-occidental i “mirall” en nord-oriental.
- La variació fonètica: cada dialecte té una fonètica característica de la zona geogràfica corresponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada